Mapping Barcelona (6)

•El Ejido Barcelona (Tlahualilo de Zaragoza), Durango, Mexico

Population: 7
Elevation: 1,100 m.

El Ejido Barcelona is a town belonging to the municipality of Tlahualilo de Zaragoza in the state of Durango. Located at 1,100 meters above the sea level. It has 7 people: 5 men and 2 women, and 3 houses. It is but a ghost town, and prosperous market town, now only ruins remain decrepit.

Old water paradise. Other time was one of the largest producers of watermelon and cantaloupe in the country. Now only the remnants of a community that migrated from lack of water and drought, despite the construction of an irrigation system. It belongs to a series of properties that from 1891 to 1900 and began to found with names and other references peninsular Spanish provinces because of Spanish investors were concessions to exploit the land. Properties as la Providencia, las Rosas, Adán, Eva, El Zacate, El Zorrillo, Córdova, Valencia, Toledo, de la Tijera, de San Julio, San Francisco de Horizonte y Lucero, Horizonte, Arcinas, de Ceceda, Iberia, Madrid..

Of all the properties there is no trace of the original property. Only Tlahualilo village, which is the municipal seat, retains ownership of the offices of the Compañía española. El Ejido Barcelona was a place that lived 77 people with all possible comforts, and one of the most prosperous in the region. Celebrated as patron saint on March 18. So much water was now nothing … In the rainy season it is almost impossible to get there by car from the winding and earth chewy. If it is best to get rained on horseback, vehicles get stuck.

Mexico 1606

This is an interesting (and often despised) map of New Spain in 1606 by Hondius and Mercator. It covers the viceroyalty granted to Hernán Cortés after the conquest of the Aztec empire. This map is influenced by Ortelius map of 1579. Displays a combination of mapping known and speculative elements. Mexico City appears in the center-right as it was surrounded by water at the time of the conquest. The coast and mining regions in the north and west, and Lake Chapala (Chapalicum Mare), for example, are drawn with precision and rigor. However, when further north, in the sparsely explored, mapping becomes more speculative. The great inland sea to the north-west islands draws clearly drawn from indigenous legends.

Tenochtitlan

In his letters to the Habsburg Emperor Charles V, king of Spain, the Spanish conqueror Hernan Cortes exalted deeds and describe the population and the wonders of the new territories he had conquered. This map, published with letters of Cortes, gave the Europeans the first image of the Aztec capital, Tenochtitlan. Although in ruins at the time of the publication of the map (1524), the island city, the district Aztec ceremonial center, has a mystical aspects of order and certainly enigmatic. The smaller map on the left represents the Gulf of Mexico.

 

Tlahualilo de Zaragoza

The original inhabitants of Tlahualilo Zaragoza were the tribes of the marjal, salineros, toboso, cocoyomes, tarahumaras and tepehuanes. These tribes lived around the lagoon known as Laguna del Caiman and Tlahualilo Lagoon. Baron Humboldt, scientist and historian, described as an island Tlahualilo lagoon in his work on the New Spain.

1851: The Spanish nationality Ibarra brothers along with a handful of men founded the first town in the northwest of what is now Tlahualilo, discover sulfur mine by name and give this place “The Lord of the Agony.”

In 1888 the family settled in the territory of the property of the La Campana. La Campana was the first to produce crops. Note that this property was built by the British Company that took possession of these properties at the end of the nineteenth century. Initially it was planned for the Spanish Company, but this could not pay the loans that had contracted with the Bank of London of Mexico. The goal of the company was to build 33 properties on Spanish agricultural workers and employees participate confidence. But it was just a project.

1895: Between 1891 and 1894 found numerous properties. Crop lands are opened to the properties of Providencia, Rosas, Adam, Eva, El Zacate, El Zorrillo.. Missing the last four, Barcelona, ​​Cordova, Toledo and Valencia, the latter also disappeared because of the cost water consumption.

1896: The Spanish saw the need for a strong hiring blacks, between 700 and 1,000 families who worked in the cotton harvest: up to two and a half million tons. For gastrointestinal diseases foreigners began to die, other people left, many were returned to the United States, primarily in Oklahoma, where they were originally.

The British Company, made what was the first work of irrigation: A channel which started from the left bank of the river Nazas at the height of which was the property of San Fernando. In this work we used 2,000 men with hours of 6 am to 12 a day, 3 to 5 in the afternoon, with the only working tools shovel and baiards lagoon.

Photography: Noe Macias

Excerpt from the blog  Encuentro Ciudadano  Lagunero, 3 June 2012

Last year Pedro Arrojo, professor at the University of Zaragoza, came to La Laguna for the second time. During his talk he confessed that, in his first time in our country, had asked the lagoons that give name. Great was his surprise to learn that we have been more than six decades lagoons orphans. It was then that he learned that up to half of the twentieth century here was great and unique wetlands. A Laguna region without lagoons. For millennia, from the last Ice Age, it was a desert periodically flooded by the two largest rivers in Mexico that never reach the sea: the Nazas and Aguanaval.


Zone of Silence

The Zone of Silence was documented for the first time in the 30’s by Francisco Sarabia, Mexican pilot who said his transmitter failed mysteriously while flying in the area. Since then, many people who have visited the area explained that the radio signals are broken into it, and leave compasses point to magnetic north. A logical explanation for this phenomenon could be the high concentration of iron from the constant fall of meteorites. Sometime in time, this large tract of land was under the waters of the Sea called Thetis, demonstrated by the presence of marine fossils in the area. The Zone of Silence there are endemic species as the desert tortoise and reptile unique in the world.

In the early 70’s when a rocket from NASA, the Athena, he lost control and went down in the region. Immediately a team of Americans to get the device to locate and hire some locals to help comb the area. Interestingly, despite all the resources used, including aircraft, research lasted for several weeks. Finally, locate the rocket, lay a short stretch of road from the station Carrillo, to remove the remains of the device and, in addition, in the event that were contaminated with radioactive waste, embarked several tons land area neighboring the site of impact. The operations were performed under a strong safety device, so that even the locals could see the remains of the rocket.

Soon came the version that just on the other side of the world, somewhere in Tibet and Nepal, was under the same area, so the area is regarded as a center where power was concentrated land .

Estado de Durango. Enciclopedia de los municipios.
Encuentro Ciudadano Lagunero
VII Photo Agency
Wikimedia Commons

Advertisements

Mapping Barcelona History (6) (1842-1847)

  • 1842-1843
Throughout the 19th century, the Spanish State (and, indeed, many other States throughout Europe) treated any conflicting issue (a revolt, the trade unions, or a political showdown), as if it was a problem of public order. And given that there were no specialized forces, he went to the only armed force available, which was the army. For years and years, the fundamental objective of the army will keep “the order”, suppressing any opposition to the State. Why Barcelona ended in 1842 and 1843 bombed. Girona in 1843 and Pamplona you had been in 1841. There is a second reason. At the time he was beginning to be a thriving anti-catalanism which caused everything that happened in Catalonia were enormously suspicious. More reason, therefore, for not having no contemplations with a city like Barcelona.

Una rebel·lió de Barcelona contra els conservadors va fer que es decidís nomenar Prim governador militar i comandant general de la província de Barcelona l’agost de 1843. Va ser al tram baix de la Riera d´Horta on va pronunciar la seva cèlebre frase “O faixa o caixa” (és a dir, o rebre la faixa de general, o la caixa per a l’enterrament) en veient l’alçament de Sant Andreu del Palomar a la Revolta de la Jamància, i va combatre amb energia els revolucionaris de la insurrecció que dominaven part de la ciutat i algunes zones pròximes, sometent Barcelona i Sant Andreu del Palomar a un dur bombardeig entre el 6 de setembre i el 18 de novembre de 1843, fins a derrotar-los i deixar la ciutat pacificada i amb una tercera part dels edificis derruïts.

  • 1846-1848

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època montemolinistes), progressistes i republicans.

  • 1847

La Universitat de Toronto ha lliurat la Guia de Barcelona para 1847, obra de Miguel Dubá y Navas. Per conèixer una mica més aquesta guia, i d’altres,  podeu dirigir-vos a Bereshit  i Piscolabis librorum. Per situar-vos geogràficament en aquella època, he escollit dos mapes militars excepcionals que dibuixen la plana de Barcelona de manera prou clara. Trepitjarem, doncs, una mica aquell sòl de la Barcelona a punt d’esclatar muralles enllà (i muralles endins).

UN MAPA MILITAR ÚNIC

Títol del mapa:

Configuración del llano de Barcelona comprendido entre la Sierra de Tibidabo y el mar, y desde el río Besós al Oeste de la montaña de Monjuic:: Puestos de la línea de circunvalación proyectada contra la Ciudad, ocupados actualmente por las fuerzas nacionales existentes, que serán reforzados, así como guarnecidos también con las tropas que lleguen los que no han podido ser hasta ahora por la escasez de aquellas según lo dispuesto al efecto por el Excmo. Sr. Capn. Genl. D. Miguel Araoz, hoy 21 de Setiembre de 1843.

A la Llegenda anomenada Advertencias, s’hi diu el següent:

1a. Los enemigos ocupan Barcelona y la población de S. Andrés del Palomar
2a. La linea de circunvalación que pasa por las casas más avanzadas del llano sobre la ciudad, unas al alcance de las 1.500 varas, y otras fuera de él
3a. La linea defensiva y contravalación* sobre las avenidas al llano contra los pueblos y caserios de la falda de la Sierra.
4a. La numeración del 1 al 52 indica las casas que han de ocuparse para la referida linea de circunvalación. La 5, 6 y del 53 al 73 las que lo han de ser para el establecimiento de contravalación.

* Línia que forma l’exèrcit sitiador per impedir la sortida dels assetjats.

Detalls, molt explicatius de la plana de Barcelona realitzat pel cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol al 1847.  Podeu veure la versió íntegra a Barcelona (4).

Referent:

Sapiens
Biblioteca Digital Hispánica
Enciclopèdia Catalana

1700 Cities (2)

  • BARCELONA (1700: 38.000 hab. – 2011: 1.615.448 hab.)

Títol:
Le Plan De Barcelonne et de ses Environs Tres Exactement Leves sur les Lieux en 1711 . . .
Autor:
Nicholas De Fer.
Any de publicació:
París,  1711.
Observacions:
Acolorit a ma.

Mapa molt detallat de la rodalia de Barcelona. Fixeu-vos en els camps de conreu i horts delimitats, les masies, molins, camins, recs, torrenteres i llacunes com les del Poble Nou i el Llobregat. Representació de que la plana de Barcelona era un indret fèrtil, ben comunicat i amb abundància d’aigua per regadiu. Impressiona el verd fosc, humit, de primavera iniciàtica.  Podem descobrir l’antic camí de Montcada a Collblanc, el rec comtal, la futura carretera de Ribes i el camí de Mataró. La ciutat de Barcelona apareix només intuïda, amb les muralles i els edificis més emblemàtics. Podeu veure les Rambles i la muralla que separava la ciutat nova de la vella.

Físicament, la ciutat era una plaça emmurallada amb nou portes. L’espai entre muralles estava socialment controlat, el centenar de barraques instal·lades en l’actual Barceloneta (i no el clerical i agrícola Raval, on es jugava, bevia i defraudava el fisc), era l’espai que s’escapava del control institucional.

Els barcelonins del 1700 anomenaven indistintament Born o Plaça Major l’actual passeig del Born, ple aleshores d’adrogueries i botigues de robes, seu del mercat de fruites i verdures i escenari dels actes solemnes.

La casa típica, entre mitgeres, amb pati al darrere, pou i secreta (la comuna), era estreta, tenia una planta baixa amb taller o comerç, cuina i menjador, i un o dos pisos comunicats per una escala de cargol, amb una galeria descoberta en el superior i balcons coberts per gelosies o tendals de franges blaves i blanques. Així eren prop del 85% de les vivendes de la ciutat. Les residències dels acabalats, unes 250, eren les cases grans: cap d’elles, tret de les vinculades a la corona i al bisbe, rebien el presumptuós nom de palau que amb els segles s’ha prodigat tant. Malgrat que es caracteritzava per una relativa barreja social, tenia les seves zones bé: la plaça de Santa Anna, Portaferrissa, Montcada, Ample, Mercè, Viladecols, Mercaders… Els posseïdors d’aquestes mansions tenien també una segona residència fora de les muralles: la torre. A les cases grans els espais masculins estaven segregats: estudis, o llibreries, per als homes, estrades, una habitació càlida i amb mobles baixos, per a les dones.

Hi havia uns 38.000 habitants. I unes persones que només apareixen als inventaris d’objectes i escriptures de compravenda: els esclaus. Els esclaus estaven tan integrats en la vida quotidiana barcelonesa que eren oferts sota Les Voltes dels Encants, prop de la Llotja, en pública subhasta. Per conèixer el seu nou propietari, tenien que esperar que es consumís la vela que hi havia encès el subhastador, moment en el que es donava per acabada la licitació.

La gran colònia estrangera (gairebé el 20% dels barcelonins eren d’origen francès: i si en algun moment hi va haver brots xenòfobs, un cop expulsats els jueus i els musulmans, va ser contra els francesos) s’integrava amb rapidesa i catalanitzava els cognoms. Jaume Riberol era de Bolonya; Pau Maurici, flamenc; Guillem Ros, anglès; Tomàs Felip, grec…

Barcelona també era una ciutat pledejadora i busca-raons. Els insults preferits: puta i cabró, amb els complements puta de merda, fill de la gran puta, bagassa o fill de la gran bagassa, i, uns graus per sota en l’escala d’agressivitat, belitre, bergant, brivó i brut merder.

La feina ocupava sis dies de la setmana: des de les cinc del matí fins a nou del vespre. Però no només hi havia espai per a l’oci en les festes de precepte. També hi havia àpats calents als hostals, vi i aiguardent a les tavernes i jocs (trucs, una mena de minigolf, pilota, amb raquetes i puntuació similar a la del tennis; billar, daus i cartes) als triquets, un espai entre el casino i el poliesportiu de barri.

Tenien una alimentació variada però austera, en què el rei de les proteïnes era el porc i la sopa de fideus el plat més comú. Els barcelonins eren llaminers, i els dolços més comuns eren els melindros, torrons i neules, les aigües garrapinyades (granissats, amb gel del Montseny) i la xocolata. Si alguna dependència tenien
era pel vi i el sucre, sense comptar el nou vici de fumar. Una altra característica local era el gust per la roba de colors, que deixava enrere la moda del negre, el vestit a l’espanyola.

Títol:
Plan of the City of Barcelona
Autor:
Paul Rapin de Thoyras
Any de publicació:
Londres,  1740.

Malgrat que el mapa està datat en el 1740, s’hi representa una Barcelona anterior a 1714, acumulant un retard de més de 25 anys. Podem veure el barri de Ribera desaparegut amb la construcció de la Ciutadella, les fortificacions i més de 20 indrets d’interès mencionats. Horts i conreus segueixen presents amb un toc gràfic semblant al cubisme.

Referent:

Institut Cartogràfic
AbeMaps
El Periodico
La Vanguardia.

Beasts (2)

Els primers Leo Belgicus varen ser elaborats pel cartògraf austríac Michael Aitzinger el 1583, quan els Països Baixos lluitaven per la independència. Inspirat en la figura heràldica del lleó, que apareix en els escuts d’armes de diversos països: Brabant, Flandes, Güeldres, Hainout, Holanda, Limburg, Luxemburg i Zelanda, així com en els de Guillem d’Orange.

El mapa d’Aitzinger va ser el primer de molts. Hi havia tres dissenys diferents. El més comú amb el cap del lleó al nord-est del país i la cua al sud-est. La versió més famosa és la de Claes Janszoon Visscher, que va ser publicat en 1609 amb motiu de la Treva dels Dotze Anys. Un disseny menys comú inverteix la posició del lleó.

L’original Leo Belgicus d’Aitsinger de 1583

Referent: Wikipedia